Nos petites patries, d’Olivier Grenouilleau (2018)

Feia temps que tenia pendent de llegir Nos petites patries (2018) d’Olivier Grenouilleau. Grenouilleau és professor d’història i especialista en el comerç d’esclaus. No obstant, tal com explica a la introducció, després de viure bona part de la seva vida a Bretanya, es va interessar cada cop més pel que anomena el “fet” regional. L’objectiu del llibre és analitzar quina ha estat la relació entre regions i estat central a França des del segle XVIII fins avui. Hi ha molts capítols interessants, però per mi l’interès principal del llibre és que situa en el seu context històric la formació de l’Estat francès com un país fortament centralista. En destaco tres aspectes:

  • A nivell d’organització territorial de l’estat, el trencament que suposa la Revolució francesa no és tan radical com a vegades s’ha defensat ja que en realitat el model d’estat que sorgeix a partir de la dècada de 1790 hereta i incorpora molts elements que ja s’havien anat desenvolupament durant al monarquia absolutista (s. XVII-XVIII).
  • El significat del regionalisme varia al llarg de la història: a vegades conservador (període d’entreguerres), a vegades progressista (a partir dels anys 1960); a vegades aliat de l’Estat francès (principis del segle XX), d’altres vist com una amenaça a l’estat (bona part del segle XIX).
  • El significat sempre disputat del fet regional: de què vol dir reivindicar les regions i el regionalisme (reivindicació cultural, eina de democratització, eina de planificació i desenvolupament econòmic, etc.)

En definitiva, em sembla una molt bona introducció per entendre fins a quin punt l’Estat francès és centralista, i sobretot com s’ha anat formant aquest model territorial.

Aquí una entrevista a l’autor a France Culture: https://www.youtube.com/watch?v=SkTQ0A4-Ods